Durant l’adolescència, ens trobem en una etapa vital en la qual la nostra personalitat, autoestima i rol social es troben en ple desenvolupament. Aquesta etapa ens fa més vulnerables ja que estem exposats a una gran pressió social en relació a la nostra imatge i el nostre aspecte físic. El contacte constant amb les xarxes socials, i amb les imatges irreals que s’hi representen, plenes de filtres i de persones amb cossos ideals mostrant vides perfectes, fa que el sentiment de no pertànyer i d’estar fora dels cànons de bellesa hagi augmentat de generació en generació.
Més que mai, amb l’augment de l’autopercepció física degut a l’exposició que fem a les xarxes, ens trobem cada vegada més amb dismorfies corporals i amb un creixement de la voluntat de modificar el nostre aspecte físic per acostar-nos a l’ideal de bellesa del moment, bé sigui amb el control del menjar i l’exercici com amb amb modificacions corporals a través de la medicina estètica.
Els Trastorns de la Conducta Alimentària són malalties de caràcter psicològic que tenen a veure amb un sentiment fort de baixa autoestima i d’inestabilitat emocional que troba un mecanisme de defensa en la relació amb el menjar. Per la manera com hem crescut i hem après a socialitzar, moltes dones troben en la relació amb el menjar una manera d’apaivagar la necessitat de control.
Cada cas és diferent, però està clar que alguna cosa hem de fer diferent com a societat quan Espanya és el segon país del món amb més casos de TCA del món segons un estudi del 2019. Alguna cosa hem de fer diferent perquè no estiguem alarmats i educats i conscients de que som el segon país del món en casos de TCA, la malaltia que té més mortalitat entre adolescents.
Segons diverses investigacions, s’ha observat que 1 de cada 5 adolescents es troba en risc de desenvolupar un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA). Per aquest motiu, és fonamental que estiguem alerta davant de qualsevol indicador, característica o comportament d’un adolescent que pugui augmentar la seva probabilitat de patir aquest tipus de trastorn.
Amb aquest objectiu en ment, a continuació, es presenta una llista de factors psicològics i senyals d’alerta als quals hem de prestar especial atenció:
Factors Psicològics:
- Autoexigència elevada.
- Perfeccionisme.
- Pensaments obsessius.
- Necessitat de control.
- Rigidesa cognitiva.
- Ansietat.
- Depressió.
- Baixa autoestima.
- Experiències traumàtiques, com haver patit abusos.
Senyals d’Alerta:
- Preocupació pel menjar.
- Obsessió extrema pel pes i la imatge corporal.
- Preocupació per menjar en públic.
- Ús excessiu d’espais buidats i xiclets.
- Fatiga inusual.
- Ingesta de menjar excessivament ràpida.
- Saltar-se menjars.
- Sol·licitar opinions freqüents sobre l’aparença física.
- Consum excessiu d’aigua.
- Queixes de restrenyiment i dolors abdominals.
- Presència d’embolcalls o paquets de laxants o diürètics.
- Evitar menjar en companyia d’altres persones, com al pati de l’escola.
- Seguir dietes repetitives.
- Canvis significatius de pes.
- Sentir-se culpable o malament per haver menjat.
- Aïllament social i distanciament.
- Episodis evidents d’ingesta excessiva en un curt període de temps.
- Dependència de l’autoestima en la imatge i el pes corporal.
- Irregularitats en el cicle menstrual.
- Mentir sobre l’alimentació i els hàbits alimentaris.
És crucial estar atents a aquests indicadors per poder identificar i abordar els possibles trastorns de la conducta alimentària en els adolescents i proporcionar-los el suport i l’ajuda que necessiten.