SEXTING VS SEXPREADING
Avui el centre s’ha llevat amb una nova notícia: algú ha fet córrer imatges d’una noia duent a terme alguna pràctica sexual o apareixent nua/ semi-nua. El morbo ho pot tot i la gent demana veure aquesta imatge que ha passat a ser, segons sembla, de domini públic.
Aquesta noia viu un infern. A l’arribar a classe, tothom la senyala, comenten en veu baixa quan passa pel passadís i critiquen el que ha fet: és una guarra, és un dels comentaris més habituals però a aquesta li agrada que li facin de tot, no m’esperava que fós així com si el fet de que les persones tinguéssin una actitud sexual fós quelcom reprobable.
La víctima, no sap quina gent l’ha vist nua, o en un vídeo fent alguna pràctica sexual. No sap quin abast ha tingut això i no sap qui de tothom que critica ha entrat, sense que ella ho desitgi a la seva esfera més íntima.
La víctima tampoc sap la opinió de les persones que la miren, si estan de part seva o no, si pot comptar amb elles o són part de tot el col·lectiu de crítiques, rebuig i acusacions.
En una època vital on la necessitat d’acceptació i el sentiment de pertinença són crucials el sexpreading pot arribar a ser un dels pitjors malsons que pot generar que la persona visqui una experiència traumàtica per a la seva evolució vital. Tant és així, que a vegades aquestes persones acaben marxen dels centres educatius o fins i tot dels municipis on viuen. Aquest fet afavoreix el control social que s’exerceix per la societat en general i executada per individus específics com ho són alguns companys i companyes de l’institut o alguns referents adults. Provar d’emmotllar les actituds de les dones per complir amb un patró de conducta determinat no és res més que una violència patriarcal més.
Davant de la gravetat de les conseqüències del sexpreading l’opinió protectora de pares i educadors tendeix a ser: si és una conducta amb tant de risc, no la facis. Però aquest tipus de mentalitat protectora no ajuda als adolescents que viuen en el món digital a tenir una descoberta sexual autònoma, lliure i sobretot lliure de violència.
El sèxting com a pràctica sexual és tan sols un intercanvi digital de contingut, especialment imatges, amb un caràcter afectivosexual, que pot ser una experiència plaent i desitjable, permetent a les persones explorar la seva sexualitat de manera segura i satisfactòria, triant amb qui, quan i com fer-ho. Aquesta pràctica no és una pràctica de risc en sí mateixa, de la mateixa manera que no ho és anar vestida amb faldilla pel carrer. Les dones no són culpables de la violència que els és exercida.
Quan les dones s’empoderen a nivell sexual, especialment a l’adolescència, de seguida es troben amb una penalització de la seva llibertat d’expressió i amb una doble moral que genera molta confusió: per una banda hi ha la pressió sobre l’alliberació i la sexualizació dels cossos i per altra banda el rebuig quan aquest fet és públic i lliure de culpa.
El sistema educatiu i la societat en general té com a responsabilitat ressaltar que en un delicte com ho és el sexpreading existeix una responsabilitat col·lectiva: la difusió del sexpreading no seria possible sense la complicitat de les persones que reben i difonen les imatges.
Sovint, en la descoberta de la pròpia masculinitat i en l’aprenentatge de l’ús de recursos digitals, els adolescents es troben que la compartició de contingut “fort” entre grups d’amics o a les xarxes o videojocs demostra una posició de poder dels uns sobre els altres: si comparteixo contingut fort, tot i que no acabi de comprendre de què va, demostro fortalesa, i superioritat cap als altres membres del grup. Especialment en edats molt tempranes (estudis diuen que a partir dels 8 anys) i entre majoritèriament iguals, es comparteixen continguts de molta violència masclista per dinàmiques que realcen la masculinitat hegemònica i heterosexual, com ja hem comentat anteriorment.
És crucial anticipar-nos com a referents adults a aquest moment i educar sobre el bon ús de les xarxes, l’empatia cap a contingut d’alta violència cap a la dona i la prevenció de la compartició d’aquest. Sovint, l’educació es basa en paraules abstractes que queden lluny de la realitat. De la mateixa manera que no podem abordar l’aprenentatge de les matèries única i exclusivament a través de la memorització i comprensió de continguts abstractes, no ho podem així tampoc amb l’educació afectivo-sexual i cibernètica per por a parlar sobre temàtiques fortes. Hem de posar exemples, casos pràctics i situacions quotidianes per poder ampliar la visió real sobre la temàtica.
Seguint les dinàmiques que proposa Candela.cat aquí fem extenives algunes mesures per abordar aquests dos conceptes:
En el sèxting:
- Pacte i comunicació oberta: És essencial establir un acord previ i parlar obertament amb la persona implicada. Això implica definir límits clars i acordar les conseqüències en cas de trencament d’aquest pacte.
- Gestió de les imatges: No conservar les fotografies al dispositiu mòbil i assegurar-se de la seva eliminació o emmagatzematge segur. També cal verificar que l’altra persona segueix aquestes pràctiques.
- Condemna de l’agressor: Cal assenyalar i condemnar l’autor de l’agressió, destacant que està violant la privacitat i la intimitat de l’altra persona.
- Xarxa de suport: Crear una xarxa de suport per a la persona agredida, oferint espais segurs i escolta activa perquè decideixi com vol abordar el conflicte. S’ha de garantir que tingui diverses opcions per triar la seva estratègia d’abordatge.
En el sexpreading:
- Confiança i relació prèvia: Pràctica el sexpreading amb persones amb les quals tinguis una relació prèvia i en les quals confiïs.
- Evitar l’anonimat: Evita fer-ho amb persones desconegudes i, si decides fer-ho, assegura’t que les fotografies no revelin la teva identitat.
- Autoreflexió: Escolta els teus propis desitjos i determina si hi ha gaudi i desig de compartir una fotografia o si hi ha altres motius involucrats.
- Establir límits i ritmes: Entrena la capacitat de dir «no» i decideix quan, on i quina fotografia vols enviar.
- No difondre imatges: Evita difondre les imatges i no participis en la vulneració de la privacitat. Això inclou no compartir-les més, posar «m’agrada» ni mostrar-les, i no acusar ni alinear-se amb els qui les han difós.
- Evitar judicis i culpabilització: Evita fer judicis sobre les accions de la persona afectada i no la culpabilitzis o revictimitzis. També cal deslegitimar els judicis d’altres persones.
- Prendre partit: Fes sentir incòmodes les persones que han difós les imatges i crea una opinió, rebuig i tolerància zero a la violència. Centreu l’atenció en els autors de l’agressió.
Aquests elements proporcionen orientació sobre com prevenir i abordar el sexpreading i el sèxting, posant l’èmfasi en l’educació, la comunicació oberta i el suport a les persones afectades, així com en la condemna de les pràctiques agressores i la creació d’entorns segurs i responsables.